20 jul 2011

NORMES 2, LA PORTA DE CASA

Ens envolten, ens guien, ens cohibeixen... tenim normes per a tot, les tenim tant assimilades que no fem res sense regulació. Acceptem que necessitem normes per viure en societat... i viure en societat és tot el que fem al sortir de casa. A dins, es pot regular el soroll, les olors, potser vibracions...podem regular el que "surt" de casa i a nosaltres en sortir de casa, però la porta de casa ha de marcar la frontera de la regulació.
Necessitem un espai desrregulat, hi ha d'haver un moment en que descansem de les normes per ser nosaltres mateixos, en aquest espai, serà l'únic lloc on pensarem sense posar el pilot automàtic dels sers socials normalitzats.
La normativa d'habitabilitat és una invasió de la nostra intimitat, podríem acceptar-la per la construcció de vivendes socials o de pisos per vendre, però quan es tracta d'una vivenda personal, amb un propietari que sap com vol viure, ningú hauria de dir-li com ha de viure de portes endins, pot tenir un bany sense porta, no tenir baranes o un pis sense cuina i no per això deixarà de ser una vivenda habitable.
Les noveles de ficció sempre han fet notar la perversió de l'excessiva normalització en l'individu, quan ho tinguem tot regulat i haguem eliminat tots els topalls, ja serem màquines.